La indústria de la música sempre ha estat en constant evolució, portada pels nous avenços de la tecnologia cap a un futur que cada cop sembla més dispers. Sempre hi ha hagut canvis de format, des d’aquells enormes discos de grafits fins a la música digital que consumim avui dia. Però la indústria no es va enfrontar mai a un canvi tan gran com ha estat l’arribada d’Internet, ni tan sols pel canvi de format, sinó de consum entre els oients. Ara podem gaudir de la música allà on vulguem, amb tota la llibertat que ens donen plataformes com Youtube o Spotify. Tenir tota la música del món per uns quants euros al mes ha permès a la indústria frenar la caiguda en picat que va suposar l’arribada de la xarxa i la pirateria a principis dels 2000. Quan el CD encara era el rei dels formats, i els discos encara es venien per milers, fins i tot milions, a moltes botigues.
Aquests temps, que avui semblen molt llunyans, van tenir lloc fa poc més d’una dècada. Internet fa que tot canviï a la velocitat de la llum, i les noves generacions ja s’han acostumat a portar sempre la música digital a sobre. Ja no hi ha problemes per llançar un disc, ni tan sols cal una discogràfica per fer-ho. Qualsevol artista pot projectar la seva música a les seves xarxes socials i aconseguir un gran èxit. El format físic desapareix, però les ganes de veure música en directe segueixen intactes, més després de la pandèmia que ho ha parat tot aquests dos darrers anys. Els concerts, els festivals, se segueixen celebrant per tot el món, aconseguint que els artistes tinguin aquesta via d’ingressos, que a hores d’ara ja és la principal. Enrere van quedar els temps en què un cantant podia viure dels drets generats per una sola cançó, donant només una desena de concerts a l’any. Els professionals de la música, fins i tot al nivell més alt, han de buscar noves línies de negoci per augmentar els seus ingressos. I Onlyfans s’ha convertit en una de les més populars i controvertides…
… Seguir llegint